Temps difunt, temps difunt, et veig 
com un riu allargant-se en la fosca.

Aquest es el poema "Gall" del poeta Joan Vinyoli, m'han agradat aquests dos versos ja que crec que respresenta temps passats, que cada cop els tenim més lluny tot i que no s'esborren de la nostra memòria.

Amb una mica de sort

amb una mica de sort

encara podria ser un moble

a la casa que et fa ser tu.

Aquest en és el poema "amb una mica de sort" del poeta Pau Gener Galín. He escollit aquest poema perquè crec que és el que pensa molta gent que és optimista, ja que pensen: si vull estar amb ell, que millor manera que estar sempre amb ell/a?.

Vine i et diré

"Vine i et diré 
com n’és, d’inútil
voler vèncer el temps"

Aquest és el poema VINE I ET DIRÉ de la poeta tarragonina Montserrat Abelló i Soler. He triat aquest poema perquè crec que és la realitat. Com més ràpid vols que passi el temps, més lent passa. Per això mateix és inútil voler-lo vèncer ja que tot, tard o d'hora passa i després es queda en l'oblit.

Adéu

Quan érem innocents,
tot teixint i desteixint somnis,
trenàrem el destí amb brins de seda,
ignorant que aquell tapís meravellós
es marciria com la innocència que acolorí
les glicines i les roses del jardí.

Aquests sis últims versos del poema Quan érem innocents, de la poeta Montserrat Carol.

He triat aquests sis versos perquè crec que la innocència és una cosa que posseïm, una cosa abstracta amb la qual naixem totes les persones i que poc a poc sense adonar-nos-en l’anem perdent pel camí de la nostra llarga o curta vida. I a mesura que anem creixent  i veiem els nens pensem que la innocència és la cosa més bonica que hi ha, i que per sort o desgràcia mai més tornarem a tenir.

A la ciutat blanca

"A la ciutat blanca"

Ja saps, amic, com són els aborígens 
arrecerats darrere de la roca 
sols per malvendre terra quan pertoca  

Aquest és el començament del poema A BIEL MESQUIDA, de Àngel Terron i Homar. He triat aquest fragment perquè hem recorda a les persones que tens al costat però tenen la seva amistat amagada i només veus com surten del seu amagatall per ajudar-te en els pitjors moments. 

I aprenc a dir que no

"Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils." 


Aquesta és la penúltima estrofa del poema I APRENC A DIR QUE NO de la poeta tarragonina Montserrat Abelló i Soler. He escollit aquesta estrofa perquè crec que sempre tens alguna etapa en la teva vida on no ets del tot feliç, però sempre hi ha un moment on valores el que val la pena i el que no i deixes a banda el que et preocupa i segueixes amb la teva vida.

Passejaria amb tu

Passejaria amb tu per una vella 
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

He triat aquest versos del poema Temps d'interluni de Miquel Martí i Pol ja que m'ha agradat part del seu sentit. Moltes vegades importa més la companyia de la que disposes en aquell moment que no pas el lloc on ets.

El guany

“Mai no et rendeixis.”

Aquest és el primer vers del poema El Guany de Joan Vinyoli (1914-1984). He elegit aquest vers perquè crec que és una d’aquelles frases que sempre en agrada que ens diguin, i que no sempre és fàcil complir-la.

J.

      "Tot i que has sortit fa pocs minuts
       la casa s'ha buidat més que el meu ànim
       sense tu."


Aquests són els últims versos del poema J. de David Castillo, publicat al 2008 en el recull de poemes Camp pervers.
He triat aquests versos perquè m'ha cridat l'atenció el que ens intenta dir l'autor, ens intenta descriure com es queda el protagonista quan la persona estimada marxa de la casa i el seu ànim quan aquesta no hi es. Tots hem viscut situacions com aquesta o similars.

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

"He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern."

Aquests són uns dels versos del poema Perquè un dia torni la cançó a Sinera del conegut autor Salvador Espriu.
L'he triat perquè ja que avui comença la primavera, guardo els records positius i els negatius d'aquest hivern que acaba de passar.

Em costa imaginar-te absent per sempre.

"No tornaràs mai més, però perdures 
en les coses i en mi de tal manera 
que em costa imaginar-se absent per sempre."

Aquests són els últims versos del poema Lletra a Dolors del conegut autor, Miquel Martí Pol.
Tots hem perdut a algú important a la nostra vida, i que segurament al moment no ens fem la idea de que ja no hi és, però a mesura que passa el temps ens anem acostumant a viure només amb les coses que ens recorda a aquella persona i aprenem a viure sense ella. Això es el que reflecteix en aquests quatre últims versos d'aquest poema.

Dóna'm la mà

" I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar."


Aquest vers és del poema " Dóna'm la mà " de Joan Salvat-Papasseit, poeta barceloní . Aquest vers que he extret del poema ens parla que ell està enamorat d'ella i aquest està apunt de besar-la.

Interpreta'm

Llavors jo ja ho sabia:

més mal que el que s’acaba

fa allò que no comença.

Aquesta és l'última estrofa del poema Interpreta'm de Mireia Calafell i Obiol una jove poeta barcelonina. L'he elegit perquè el seu contingut descriu molt bé la meva ideologia. Jo sempre he pensat que és millor penedir-se d'una cosa que has fet malament però has intentat que no pas d'una cosa que per por no has fet i no saps com hauria acabat.

La gent no s'adona del poder que té...

Amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imosen no són necessàries

Es tracta dels quatre ultims versos del poema de Joan Brossa.
He triat aquest poema perquè parla de fets que ara estàn succeïnt ara en aquests temps al nostre pais i crec que reflecteix un poc el que ens està passant.

Rastre breu

He buscat en la nit al jaç la teva olor

i en quedava un rastre breu

vas marxar ahir però

ahir sembla ara

una vida.

És tracta del poema "rastre breu" de Meritxell Cucurella-Jorba. 

El que significa es que al protagonista del poema se li fa llarg el temps sense tenir prop la seva estimada/estimat.

"La vaca cega"

"Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega."

Són els tres primers versos del poema "La vaca cega" del poeta barceloní Joan Maragall.
El que significa és, senzillament, que la vaca, com bé el títol ho diu, és cega i topa amb les soques dels arbres perquè no s'hi veu, avançat sola pel camí de l'aigua.