dijous, 31 de maig de 2012

Aquell estiu al Guinardó.

He de regirar molt, massa, en el record 
per admetre que, aquell estiu, 
si més no, era cert que jo t'estimava. 



Aquests son un dels versos del poema Aquell estiu al Guinardó de la poeta  Marta Pessarrodona i Artigues, aquestes quatre línies diuen que de vegades ens costa dir que estimavem a algu, per la raó que sigui ens han creat orgullosos, i sempre hem d'anar en els records mes bonics per recordar que en algun moment o altre aquella persona va significar molt per a tu.

El guany

"Quan pugis, coraller, i t'hagis tret 
el feixuc escafandre, 
t'hauràs guanyat una mar llisa 
i el vol del gavià."



Aquests versos són del poema El Guany de Joan Vinyoli.
Aquests versos signifiquen per a mi que res es impossible de fer, que no t'has de posar al cap que no ho pots fer, al contrari si ho fas veuras que tu pots i serà una gran satisfació haver-ho aconseguit.
Totes les coses es poden aconseguir amb esforç i dedicació.


dimarts, 29 de maig de 2012

He descobert l'amor

He descobert l'amor.D'enamorar-se aixi
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!

Aquests són els sis primers versos del poema " He descobert l'amor de Enric Casasses. He triat aquest poema perquè hem sento mol identificat amb tot el que diu!:)

Comiat

"El mes trist no es acomiadarse,
el mes trist es no saber on anar,
el mes trist no es acomiadar al que parteix,
si no, saber on i perquè et quedes."



 Aquest, són els primers versos del poema "Comiat" de Ferran de Montagut. En aquets versos l'autor es despedeix del món, però, amb el meu cas l'he elegit perquè ja estem acabant el curs i ens haurem de despedir tots i també perquè aquesta (serà en teoria) l’última publicació del bloc.

diumenge, 27 de maig de 2012

Si anessis lluny

" Si anessis lluny
   tan lluny que no et sabés
   tampoc ningú sabria el meu destí,
   cap altre llavi no em tindria pres
   però amb el teu nom faria le meu camí. "

Aquests versos són del poma si anessis lluny  del poeta barceloní Joan Salvat-Pappasseit. El poema ens parla que l'autor, no sap que feria si la seva estimada se'n anès lluny d'ell .A mi, personalment aquest autor m'agrada molt per els seus poemes tant romantics .


Perdoneu pel retard

dijous, 24 de maig de 2012

Flors del Calvari (1895)

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?

Jacint Verdaguer

Aques poema, que ja habien estuiat és 
del gran poeta Jancint Verdaguer.
Ell ens vol donar una perspectiva molt 
sutil de que som comparats a les ones 
del mar quant es tracta del tema de la 
mort.

dimarts, 22 de maig de 2012

Els verbs de la jugada


"Sorprèn, supera, envia, rebota, llança,

vint-i-dos jugadors i una pilota

fan un univers inacabable."



Aquesta és una estrofa del poema Els verbs de la jugada del poeta de Sitges, David Jou.
Tot i que no és un poema que crida l'atenció pel seu contingut, a tota la gent que ens agrada el futbol aquestes simples paraules ens sorprenen. Crec que tots els que sentim aquest esport i el practiquem o seguim des de petits coincidirem que quan el vius és una via per a oblidar per instants alguns problemes. 

PD: Aprofitant l'ocasió, ànims al Barça per al divendres!

diumenge, 20 de maig de 2012

Anar a buscar bolets

Les primeres alegries venen d'un descobriment
sota un turonet cobert per la pinassa:
uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.


Aquests són els versos amb que Isabel Barriel acaba el seu poema. L'he escollit perquè m'encanta anar al bosc a buscar rovellons (bé, bolets en general) i sé la sorpresa que t'emportes quan en trobes algun i la il·lusió que et fa tornar a casa amb el cistell carregat, encara que quan arribes estàs cansat i els has de netejar.


dijous, 17 de maig de 2012

Futbol

Amb un llavi esquinçat,
ara un home ha blocat.

És tracta d'un petit poema de Carles Sindreu, en el que és demostra que un jugador de futbol o de qualsevol esport de contacte físic, pot ferir-se per competir, el que demostra les ganes amb que s'emprenen la vida.

dimarts, 15 de maig de 2012

No et resignis cor meu a resignar-te

"No et resignis, cor meu, a resignar-te
a despit del que et diu la gent banal"


Aquests versos són extrets del poema No et resignis cor meu a resignar-te de Carme Guash Darné. He escollit aquests versos perquè m'ha agradat el significat, ja que mai t'has de donar per vençut en alguna cosa encara que la gent et digui que no ho pots fer o no ho pots aconseguir. 

dilluns, 14 de maig de 2012

Lo pi de Formentor

"Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera"

Aquests són els tres primers versos del poema "Lo pi de Formentor" del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera.
En aquests versos, el poeta ens parla sobre el arbre que estima el seu cor, el pi. Ens aporta característiques sobre aquest arbre que li agrada tant.

diumenge, 13 de maig de 2012

El camí que no faig


"Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria."

He escollit aquests dos versos del poema El camí que no faig de l'autor Miquel Martí i Pol.
Crec que l'autor vol demostrar el sentiment molt gran d'apreci per la seva dona, aquests son els versos que descriuen el que realment m'agradaria viure: una historia d'amor que segurament serà inoblidable.
Perdoneu pel retard

I què faré de mi

Retrobar-se o perdre's en un mateix.



...I què faré de mi
si ja no sé com expandir-me?
Com aniria més enllà d'on sóc?
I què m’espera que no sigui vent
efímer que passa?

Aquests versos formen part del poema I què faré de mi de Joan Vinyoli.
He escollit aquest versos perquè hi ha cops que no sabem què serà de nosaltres, que ens veiem en una espiral sense fi i no trobem la sortida. La qual cosa ens provoca una gran ofuscació que ens impossibilita veure més enllà.

La gent no s'adona del poder que té


"La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries."

Aquest és el poema La gent no s'adona del poder que té, de Joan Brossa, publicat l'any 1969-1975.
He triat aquest poema ja que estem en un temps de crisi, on la gent es queixa i movilitza gairebé cada setmana. M'ha cridat l'atenció que l'autor diu que res del que es fa es necessari, les lleis no serveixen per res, i els polítics la majoria no fan res que sigui bo per la societat. 
En conclusió, que en aquells temps, ja es pensava igual que ara sobre la política i la corrupció.

Els meus seixanta anys canten la primavera

"Aroma de primavera
alegra qualsevol cor."

Aquests versos són els primers del poema "Els meus seixanta anys canten la primavera" de Joana A. Vidal Ferrer. He triat aquests versos perquè comparteixo la mateixa opinió amb l'autora.

dijous, 10 de maig de 2012

segon llibre d'Estances

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

Aquest és un poema de Carles Riba, que ja vam estudiar fa dies. Carles Riba es pregunta si és similar a un ocell que mor despres d'haver sigut disparat per un tret.

Per favor perdoneu el retràs però no me'n vaig oblidar.

Temps i temps

"I no em sap pas greu,
així, vora teu,
cremar tanta vida"


Aquests són uns dels versos del poema Temps i temps de l'autor barceloní Josep Maria Andreu. Els versos reflecteixen el moment en que l'autor pensa en tot el temps que porta amb la persona que estima i que no li sap greu haver estat tant de temps al seu costat. Segurament perquè en ella ha trobat l'amor que estava buscant i tant se li'n dóna el temps que porti amb ella, perquè està a gust i això és l'important.

dimecres, 9 de maig de 2012

Arquer d'amor

" Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré"


Aquest vers es del poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit. Aquest fragment és del poema "arquer d'amor" , aquest poema m'ha agradat perquè aquests temes que fa l'autor són molt bonics, i a mi també m'agraden aquests temes que són d'amor.

dimarts, 8 de maig de 2012

Actitud

¿Qui cal considerar culpable: els soldats
que han passat a mata-degolla la població
els oficials que van donar les ordres
o la guerra que els ha emmerdats tots?

Aquests quatre versos són del poema "Actitud" de Joan Brossa i els he triat perque jo estic d'acord amb tot el que diu perqué  de tot el que va passar a la guerra són tots responsables!

diumenge, 6 de maig de 2012

"Que jo no sigui més com un ocell tot sol"

"La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor."


Aquests són dos versos que he extret del poema Llibre segon d'Estances del gran poeta barceloní Carles Riba. Cada minut de la nostra vida ens aporta moments únics que d'una forma o d'una altra sempre tindrem gravats dins a la nostra ment i sobretot al nostre cor. Fins i tot, alguns d'aquests instants poden marcar la nostra vida i canviar el nostre camí.

PD: Feliç dia de la mare!

dissabte, 5 de maig de 2012

Febrer, març, abril

Veurem créixer espàrrecs als marges,
volar lleugera una oreneta primerenca
mentre el capvespre daura el cel
tot esperant una nit de lluna plena.


He triat aquesta estrofa del poema d'Isabel Barriel perquè descriu molt bé l'entrada de la primavera: veiem puntejar els primers espàrrecs (que enguany no n'hem tingut molts), tornem a divisar alguna oreneta i el dia es comença a allargar, cosa que ens permet gaudir mes de la tarda.

dijous, 3 de maig de 2012

Blanc o negre

Paral·lelisme entre la mentida i la veritat.


I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.

He seleccionat aquests quatre versos del poema Blanc o negre, de Sergi Jover, un poeta barceloní.
He decidit triar aquest fragment ja que després de llegir el poema, he vist reflectides "accions" vistes en l'actualitat. La gent naix dient mentides i després aprèn a dir la veritat, tot es basa en la gran mentida. Què en guanyem vivint en una absurda mentida? Més aviat, la pregunta seria: quin percentatge de guanys o pèrdues és més elevat al pronunciar una mentida? Evidentment, hi ha molts tipus de mentides, però no per això menys importants, ja que totes amaguen la veritat.