dissabte, 24 de març del 2012

Passejaria amb tu

Passejaria amb tu per una vella 
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

He triat aquest versos del poema Temps d'interluni de Miquel Martí i Pol ja que m'ha agradat part del seu sentit. Moltes vegades importa més la companyia de la que disposes en aquell moment que no pas el lloc on ets.

1 comentari:

  1. Tens raó, Marc, quan ets amb la persona adequada l'espai i el temps passen a un segon lloc.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.