Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
He triat aquest versos del poema Temps d'interluni de Miquel Martí i Pol ja que m'ha agradat part del seu sentit. Moltes vegades importa més la companyia de la que disposes en aquell moment que no pas el lloc on ets.
Tens raó, Marc, quan ets amb la persona adequada l'espai i el temps passen a un segon lloc.
ResponElimina