dijous, 31 de maig de 2012

Aquell estiu al Guinardó.

He de regirar molt, massa, en el record 
per admetre que, aquell estiu, 
si més no, era cert que jo t'estimava. 



Aquests son un dels versos del poema Aquell estiu al Guinardó de la poeta  Marta Pessarrodona i Artigues, aquestes quatre línies diuen que de vegades ens costa dir que estimavem a algu, per la raó que sigui ens han creat orgullosos, i sempre hem d'anar en els records mes bonics per recordar que en algun moment o altre aquella persona va significar molt per a tu.

El guany

"Quan pugis, coraller, i t'hagis tret 
el feixuc escafandre, 
t'hauràs guanyat una mar llisa 
i el vol del gavià."



Aquests versos són del poema El Guany de Joan Vinyoli.
Aquests versos signifiquen per a mi que res es impossible de fer, que no t'has de posar al cap que no ho pots fer, al contrari si ho fas veuras que tu pots i serà una gran satisfació haver-ho aconseguit.
Totes les coses es poden aconseguir amb esforç i dedicació.


dimarts, 29 de maig de 2012

He descobert l'amor

He descobert l'amor.D'enamorar-se aixi
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!

Aquests són els sis primers versos del poema " He descobert l'amor de Enric Casasses. He triat aquest poema perquè hem sento mol identificat amb tot el que diu!:)

Comiat

"El mes trist no es acomiadarse,
el mes trist es no saber on anar,
el mes trist no es acomiadar al que parteix,
si no, saber on i perquè et quedes."



 Aquest, són els primers versos del poema "Comiat" de Ferran de Montagut. En aquets versos l'autor es despedeix del món, però, amb el meu cas l'he elegit perquè ja estem acabant el curs i ens haurem de despedir tots i també perquè aquesta (serà en teoria) l’última publicació del bloc.

diumenge, 27 de maig de 2012

Si anessis lluny

" Si anessis lluny
   tan lluny que no et sabés
   tampoc ningú sabria el meu destí,
   cap altre llavi no em tindria pres
   però amb el teu nom faria le meu camí. "

Aquests versos són del poma si anessis lluny  del poeta barceloní Joan Salvat-Pappasseit. El poema ens parla que l'autor, no sap que feria si la seva estimada se'n anès lluny d'ell .A mi, personalment aquest autor m'agrada molt per els seus poemes tant romantics .


Perdoneu pel retard

dijous, 24 de maig de 2012

Flors del Calvari (1895)

Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?

Jacint Verdaguer

Aques poema, que ja habien estuiat és 
del gran poeta Jancint Verdaguer.
Ell ens vol donar una perspectiva molt 
sutil de que som comparats a les ones 
del mar quant es tracta del tema de la 
mort.

dimarts, 22 de maig de 2012

Els verbs de la jugada


"Sorprèn, supera, envia, rebota, llança,

vint-i-dos jugadors i una pilota

fan un univers inacabable."



Aquesta és una estrofa del poema Els verbs de la jugada del poeta de Sitges, David Jou.
Tot i que no és un poema que crida l'atenció pel seu contingut, a tota la gent que ens agrada el futbol aquestes simples paraules ens sorprenen. Crec que tots els que sentim aquest esport i el practiquem o seguim des de petits coincidirem que quan el vius és una via per a oblidar per instants alguns problemes. 

PD: Aprofitant l'ocasió, ànims al Barça per al divendres!

diumenge, 20 de maig de 2012

Anar a buscar bolets

Les primeres alegries venen d'un descobriment
sota un turonet cobert per la pinassa:
uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.


Aquests són els versos amb que Isabel Barriel acaba el seu poema. L'he escollit perquè m'encanta anar al bosc a buscar rovellons (bé, bolets en general) i sé la sorpresa que t'emportes quan en trobes algun i la il·lusió que et fa tornar a casa amb el cistell carregat, encara que quan arribes estàs cansat i els has de netejar.


dijous, 17 de maig de 2012

Futbol

Amb un llavi esquinçat,
ara un home ha blocat.

És tracta d'un petit poema de Carles Sindreu, en el que és demostra que un jugador de futbol o de qualsevol esport de contacte físic, pot ferir-se per competir, el que demostra les ganes amb que s'emprenen la vida.

dimarts, 15 de maig de 2012

No et resignis cor meu a resignar-te

"No et resignis, cor meu, a resignar-te
a despit del que et diu la gent banal"


Aquests versos són extrets del poema No et resignis cor meu a resignar-te de Carme Guash Darné. He escollit aquests versos perquè m'ha agradat el significat, ja que mai t'has de donar per vençut en alguna cosa encara que la gent et digui que no ho pots fer o no ho pots aconseguir. 

dilluns, 14 de maig de 2012

Lo pi de Formentor

"Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera"

Aquests són els tres primers versos del poema "Lo pi de Formentor" del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera.
En aquests versos, el poeta ens parla sobre el arbre que estima el seu cor, el pi. Ens aporta característiques sobre aquest arbre que li agrada tant.

diumenge, 13 de maig de 2012

El camí que no faig


"Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria."

He escollit aquests dos versos del poema El camí que no faig de l'autor Miquel Martí i Pol.
Crec que l'autor vol demostrar el sentiment molt gran d'apreci per la seva dona, aquests son els versos que descriuen el que realment m'agradaria viure: una historia d'amor que segurament serà inoblidable.
Perdoneu pel retard

I què faré de mi

Retrobar-se o perdre's en un mateix.



...I què faré de mi
si ja no sé com expandir-me?
Com aniria més enllà d'on sóc?
I què m’espera que no sigui vent
efímer que passa?

Aquests versos formen part del poema I què faré de mi de Joan Vinyoli.
He escollit aquest versos perquè hi ha cops que no sabem què serà de nosaltres, que ens veiem en una espiral sense fi i no trobem la sortida. La qual cosa ens provoca una gran ofuscació que ens impossibilita veure més enllà.

La gent no s'adona del poder que té


"La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries."

Aquest és el poema La gent no s'adona del poder que té, de Joan Brossa, publicat l'any 1969-1975.
He triat aquest poema ja que estem en un temps de crisi, on la gent es queixa i movilitza gairebé cada setmana. M'ha cridat l'atenció que l'autor diu que res del que es fa es necessari, les lleis no serveixen per res, i els polítics la majoria no fan res que sigui bo per la societat. 
En conclusió, que en aquells temps, ja es pensava igual que ara sobre la política i la corrupció.

Els meus seixanta anys canten la primavera

"Aroma de primavera
alegra qualsevol cor."

Aquests versos són els primers del poema "Els meus seixanta anys canten la primavera" de Joana A. Vidal Ferrer. He triat aquests versos perquè comparteixo la mateixa opinió amb l'autora.

dijous, 10 de maig de 2012

segon llibre d'Estances

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

Aquest és un poema de Carles Riba, que ja vam estudiar fa dies. Carles Riba es pregunta si és similar a un ocell que mor despres d'haver sigut disparat per un tret.

Per favor perdoneu el retràs però no me'n vaig oblidar.

Temps i temps

"I no em sap pas greu,
així, vora teu,
cremar tanta vida"


Aquests són uns dels versos del poema Temps i temps de l'autor barceloní Josep Maria Andreu. Els versos reflecteixen el moment en que l'autor pensa en tot el temps que porta amb la persona que estima i que no li sap greu haver estat tant de temps al seu costat. Segurament perquè en ella ha trobat l'amor que estava buscant i tant se li'n dóna el temps que porti amb ella, perquè està a gust i això és l'important.

dimecres, 9 de maig de 2012

Arquer d'amor

" Quan sentis ma boca
aguanta l'alè-
t'estremiràs tota
i és quan jo et prendré"


Aquest vers es del poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit. Aquest fragment és del poema "arquer d'amor" , aquest poema m'ha agradat perquè aquests temes que fa l'autor són molt bonics, i a mi també m'agraden aquests temes que són d'amor.

dimarts, 8 de maig de 2012

Actitud

¿Qui cal considerar culpable: els soldats
que han passat a mata-degolla la població
els oficials que van donar les ordres
o la guerra que els ha emmerdats tots?

Aquests quatre versos són del poema "Actitud" de Joan Brossa i els he triat perque jo estic d'acord amb tot el que diu perqué  de tot el que va passar a la guerra són tots responsables!

diumenge, 6 de maig de 2012

"Que jo no sigui més com un ocell tot sol"

"La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor."


Aquests són dos versos que he extret del poema Llibre segon d'Estances del gran poeta barceloní Carles Riba. Cada minut de la nostra vida ens aporta moments únics que d'una forma o d'una altra sempre tindrem gravats dins a la nostra ment i sobretot al nostre cor. Fins i tot, alguns d'aquests instants poden marcar la nostra vida i canviar el nostre camí.

PD: Feliç dia de la mare!

dissabte, 5 de maig de 2012

Febrer, març, abril

Veurem créixer espàrrecs als marges,
volar lleugera una oreneta primerenca
mentre el capvespre daura el cel
tot esperant una nit de lluna plena.


He triat aquesta estrofa del poema d'Isabel Barriel perquè descriu molt bé l'entrada de la primavera: veiem puntejar els primers espàrrecs (que enguany no n'hem tingut molts), tornem a divisar alguna oreneta i el dia es comença a allargar, cosa que ens permet gaudir mes de la tarda.

dijous, 3 de maig de 2012

Blanc o negre

Paral·lelisme entre la mentida i la veritat.


I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.

He seleccionat aquests quatre versos del poema Blanc o negre, de Sergi Jover, un poeta barceloní.
He decidit triar aquest fragment ja que després de llegir el poema, he vist reflectides "accions" vistes en l'actualitat. La gent naix dient mentides i després aprèn a dir la veritat, tot es basa en la gran mentida. Què en guanyem vivint en una absurda mentida? Més aviat, la pregunta seria: quin percentatge de guanys o pèrdues és més elevat al pronunciar una mentida? Evidentment, hi ha molts tipus de mentides, però no per això menys importants, ja que totes amaguen la veritat.




dilluns, 30 d’abril de 2012

Quasi transparent

Ajuntant els records
he congriat una imatge de tu
mentrestant, t'esperava.
Esperant lentament,
amb el meu pensament
s'acabava la tarda.

Aquests són sis dels versos del poema "quasi transparent" del poeta Jordi Condal Casas.
He escollit aquests versos perquè és pot dir que m'ha agradat el significat de la típica situació d'un noi o una noia esperant el seu estimat/a cada dia, però que veu que van passant els dies i no està amb la persona estimada.

diumenge, 29 d’abril de 2012

Fer el propi camí

"Fer el propi camí,
indiferent als altres."


Aquests versos són del poeta valencià Tomàs Llopis. Tot i que no són gaire llargs, crec que expressen la meva forma de com veig la vida actualment i penso que tothom hauria de pensar el mateix, perquè no t'has de deixar influenciar per altres persones, has de fer el que tu vulguis en tot moment.

dissabte, 28 d’abril de 2012

Oda a Espanya

"Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat"

Aquests són els tres primers versos del poema "Oda a Espanya"
 del poeta barceloní Joan Maragall.
Amb aquests versos, el poeta ens intenta explicar, que parla en una llengua que no és la castellana, és a dir, que no és la d'Espanya.

dijous, 26 d’abril de 2012

Aigua-marina

"Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc"


Són els tres primers versos del poema "Aigua-marina" del poeta barceloní Josep Maria de Segarra.
M'han agradat molt aquests versos, perquè l'autor intenta transmetre que vol ser lliure com l'ala d'un ocell i que no es vol moure del lloc on està.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Aquest cos que ara veieu


"Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers."



Aquesta és una estrofa del poema Aquest cos que ara veieu de Montserrat Abelló, una gran poeta catalana. L'he escollit perquè al llarg de la nostra vida vivim moments i sensacions inexplicables. Intentem buscar paraules per explicar el que sentim i el que estem vivint i cap és prou adequada per a l'ocasió. Possiblement aquest fet succeeix perquè no estem preparats per assimilar tots aquests fets i per això no els podem plasmar i fugim d'aquesta sensació.  Sabeu del que us parlo, oi?

El més vell del poble


"Si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit."

Aquests dos versos del poema de Josep Carner els he elegit ja que m'agrada la sensació que dona, transmet que s'acosta la seva fi. Generalment m'agraden els poemes d'aquest autor.

dilluns, 23 d’abril de 2012

Els versos no són per vestir-nos



"Els versos són llar de foc o rosada,
però mai no són com el fum que es desfà
o com el fum que tot ho enterboleix."

Aquests són uns versos del poema Els versos no són per vestir-nos, de Josep-Francesc Delgado, publicat l'any 2004.
He triat aquests versos ja que ens diu com els versos d'un poema qualsevol, ens poden explicar o sentir-mos identificats amb la nostra vida, amb fets rellevants que ens marquen. La poesia pot ser fosca o rosa, però mai serà terbola com el fum, el mateix que ens passa amb la nostra vida. La literatura ens explica els nostres sentiments.


Una rosa

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.



Aquests són quatre versos del poema Una rosa" de Maria Antònia Salvà (1869-1958). He elegit aquest vers perquè avui és la diada de Sant Jordi i mha agradat com sexpressava lautora en tants pocs versos.

diumenge, 22 d’abril de 2012

La bicicleta

" Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou. "

Aquests són dos versos del poema La Bicicleta, de l'autora Joana Raspall i Juanola.


He triat aquests versos perquè em recorda a que tinc que anar en precaució quan vagi amb bicicleta.

divendres, 20 d’abril de 2012

Tots hi serem al port amb la desconeguda

"Totes les reixes tenen llur parany 
i temem que llur ombra ens faci presoners."
Aquests són dos versos del poema Tots hi serem al port amb la desconeguda, del conegut autor J. V. Foix.
Aquests versos volen dir que totes les coses ens poden sortir malament i per això tenim por que després hi hagi alguna conseqüència que encara sigui pitjor, i no es pugui canviar. 

Llibre segon d'estances

"La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor." 
És un dels versos de Llibre segon d'estances del famós autor, Carles Riba.
Aquests versos signifiquen que la vida passa, poc a poc, però passa, i cada imatge o moment viscut sempre et quedarà com un record, bonic o trist, dins el cor.

dijous, 19 d’abril de 2012

La renouera

Al volt de la primavera
que coses no fan brogit!
El vent per les fulles noves,
la nova esperança al pit.



Aquest és el poema "La Renouera" de Josep Carner, he triat aquests versos ja que m'ha agradat la sensació que transmet, que en arribar la primavera ens posem més optimistes, almenys des del meu punt de vista.

Mester d'amor

"Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa deprés
que és sempre als llavis que l'amor perdura."


Aquest poema és del poeta barceloní Joan Salvat- Papasseit. Tracta de com és l'amor, i com és el bes. Ara, el meu punt de vista és que t'ensenya a amar i a besar, i a deixar-te endur pel moment.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Niño refugiado dormido

Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

Aquests cinc versos corresponen al poema "Niño refugiado dormido" de Carles Riba. En ells l'autor parla sobre l'exili al qe es va veure obligada molta gent incluïts els nens després de la guerra civil espanyola. El títol del poema estaba originalment escrit en castellà.

dimarts, 17 d’abril de 2012

La festa de les llàgrimes

Penèlope havia plorat
fins a eixugar el llac dels ulls.
Així havia tret forces per teixir i desteixir
llençols immaculats, sudaris i túniques
fins que el cor li digués prou.

Aquest poema significa l'amor d'una dona per un estimat que està lluny d'ella, i gràcies a l'amor que sent la noia pel noi treu forces per poder soportar la distància que els separa. És tracta dels cinc primers versos del poema "la festa de les llàgrimes" de Teresa Costa-Gramunt.

Estampes del país

“Ens creurem potser 
que la vida és això:
una estona de bona 
llar compartint els silencis.”


Alpera , Lluís


Aquí tenim un poema molt filosofic, que ens parla de la 
cituació del país comparant-lo amb el sicelnci.





Caminals

Lo jardí dixat, 
salvatge, també rebat 
arreu gotes soltes 
i la saó de la terra 
s'alça feta flaire. 



Roig , Josep Ramon


En aquest fracment el poeta es refereix al seu estat d'anim dixat.
M'ha cridat l'atenció i per aquest motiu he triat aquest!

diumenge, 15 d’abril de 2012

Aiguats

Lo cel que mos dóna el sol
mos arria pedregada
o mos fot un vent que ens mol
lo recapte i la taulada

Este poema de Dolors Miquel parla del que sol passa quan ens ve mal temps: o comença a ploure en desmesura i de vegades pedrega o, com avui, mos baixa lo vent de dalt i se'ns ho emporta tot; és per això que l'he triat.

dissabte, 14 d’abril de 2012

Obre els ulls!

 

Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fá que ho fóra jo.


Aquests quatre versos els he extret del poema A la mar em tiraria d' Angel Guimerà.
L'he triat perquè quan he llegit els dos últims versos m'han suggerit una idea. I aquí la deixo: Mai deixis que una persona ho sigui tot, perquè quan aquesta no estigui ja no et quedarà res.
Crec que és una gran veritat, però que molts ignoren o ignorem, jo també m'incloc en aquest grup, perquè actualment no sé si seré d'aquelles persones que en un futur em quedarà un "res".
Cadascú que deixi volar la seva imaginació o realisme.

Destins

"Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?"



Aquests són els dos últims versos del poema DESTINS de Josep Carner. He fet aquesta tria perquè crec que sempre hi ha una persona que sent més que l'altra i sempre enyora més a la persona estimada i finalment, quan una relació s'acaba hi ha algu que oblida a l'altra persona i, en canvi, l'altra l'enyora i encara la segueix estimant.

Sóc una línia

Sóc una línia
de traç lleuger,
carregat de fletxes,
ratlles i colors
que no he sabut controlar


Són els primers versos de l'obra "Sóc una línia" del poeta Ivette Nadal, significa que tots sóm una línia en aquesta vida i que estem plens de sentiments que hem de saber controlar.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Horaris nocturns

                Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és - abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit .

Aquest vers és del poeta Joan Margarit , que va nèixer a Sanaüja, que és un poble  de la comarca de la  Segarra .Per cert , la seva mare era de l'Ametlla de Mar. He escollit aquest vers d'aquest autor perquè quan l'he llegit m'ha  captat molta atenció dels trens i perquè també es un poema d'amor molt bonic , i l'autor s'expressa tal com es sent en aquell moment.



PERDONEU PEL RETARD

Molt he estimat i molt estimo encara

"Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga."


Aquests són dos versos del poema "Molt he estimat i molt estimo encara" de Martí i Pol, Miquel. He elegit aquest vers perquè crec que l'autor amb aquets versos volia dir-nos el que ell sentia, donant-li igual el que la gent penses sobre ell.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Les teves mans

Són sostre d'una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del teu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.

Este fragment forma part de la primera estrofa del poema Les teves mans de Joan Brossa. Parlen de les mans d'algú i n'aludeix les sensacions que li desperten a l'autor. L'he triat perquè m'ha fet recordar a una pregunta que em van fe de petit: <<Que faries si et quedessis sense mans?>>

PD: Perdoneu pel retard.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Joc d'escacs

De vegades els himnes
són per a aquells que estan
sota la terra.

Aquesta és una de les estrofes del poema Joc d'escacs del poeta barceloní Joan Vinyoli. He escollit aquesta estrofa perquè en dates senyalades com Setmana Santa o Nadal és quan més trobem a faltar a les persones que ja no estan. Crec que tots alguna vegada asseguts a taula amb la nostra família hem pensat amb aquella persona que fa no molt seia al nostre costat. Per tots ells que de vegades marquen la nostra existència.

WC


Hi ha d'haver algun lloc en aquest món
de cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,
on sigui possible recuperar la il·lusió,
el somriure d'abans, la moral perduda,
les ganes per les coses sense futur,
l'alegria, els somnis i el desig
que a vegades es cansa i potser es mor.

Aquests set versos formen part del poema (WC) de Amadeu Vidal Bonafont.
He triat aquest poema perque reflexa molt bé el que jo penso, perqué si et desenganyes per alguna cosa doncs has de trobar alguna manera per recuperar la il.lusió.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Això no és la fi



Sovint diem 
això és la fi, 
cap música ja no controla 
les nostres esperances. 


Aquests quatre versos formen part del poema Sovint diem de Montserrat Abelló i Soler.
He triat aquest fragment perquè qui no s'ha fet preguntes com: -Perquè això em te que passar a mi? -No tinc sort. O ha pensat que el seu problema no tenia solució, que no hi havia sortida, que s'ha estancat, realment, per un  minúscul problema, però que realment per a nosaltres és més gran que el món sencer. I el nostre únic amic i company en aquells moments ha estat la música. Encara que no sempre "controla les nostres esperances".

dissabte, 31 de març de 2012


Temps difunt, temps difunt, et veig 
com un riu allargant-se en la fosca.

Aquest es el poema "Gall" del poeta Joan Vinyoli, m'han agradat aquests dos versos ja que crec que respresenta temps passats, que cada cop els tenim més lluny tot i que no s'esborren de la nostra memòria.

dijous, 29 de març de 2012

Amb una mica de sort

amb una mica de sort
encara podria ser un moble
a la casa que et fa ser tu.

Aquest en és el poema "amb una mica de sort" del poeta Pau Gener Galín. He escollit aquest poema perquè crec que és el que pensa molta gent que és optimista, ja que pensen: si vull estar amb ell, que millor manera que estar sempre amb ell/a?.

dimecres, 28 de març de 2012

Vine i et diré

"Vine i et diré 
com n’és, d’inútil
voler vèncer el temps"


Aquest és el poema VINE I ET DIRÉ de la poeta tarragonina Montserrat Abelló i Soler. He triat aquest poema perquè crec que és la realitat. Com més ràpid vols que passi el temps, més lent passa. Per això mateix és inútil voler-lo vèncer ja que tot, tard o d'hora passa i després es queda en l'oblit.

Adéu



Quan érem innocents,
tot teixint i desteixint somnis,
trenàrem el destí amb brins de seda,
ignorant que aquell tapís meravellós
es marciria com la innocència que acolorí
les glicines i les roses del jardí.





Aquests sis últims versos del poema Quan érem innocents, de la poeta Montserrat Carol.
He triat aquests sis versos perquè crec que la innocència és una cosa que posseïm, una cosa abstracta amb la qual naixem totes les persones i que poc a poc sense adonar-nos-en l’anem perdent pel camí de la nostra llarga o curta vida. I a mesura que anem creixent  i veiem els nens pensem que la innocència és la cosa més bonica que hi ha, i que per sort o desgràcia mai més tornarem a tenir.

dilluns, 26 de març de 2012

A la ciutat blanca

"A la ciutat blanca"

Ja saps, amic, com són els aborígens 
arrecerats darrere de la roca 
sols per malvendre terra quan pertoca  



Aquest és el començament del poema A BIEL MESQUIDA, de Àngel Terron i Homar. He triat aquest fragment perquè hem recorda a les persones que tens al costat però tenen la seva amistat amagada i només veus com surten del seu amagatall per ajudar-te en els pitjors moments. 

diumenge, 25 de març de 2012

I aprenc a dir que no

"Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils." 



Aquesta és la penúltima estrofa del poema I APRENC A DIR QUE NO de la poeta tarragonina Montserrat Abelló i Soler. He escollit aquesta estrofa perquè crec que sempre tens alguna etapa en la teva vida on no ets del tot feliç, però sempre hi ha un moment on valores el que val la pena i el que no i deixes a banda el que et preocupa i segueixes amb la teva vida.

dissabte, 24 de març de 2012

Passejaria amb tu

Passejaria amb tu per una vella 
ciutat desconeguda i m'hi perdria.

He triat aquest versos del poema Temps d'interluni de Miquel Martí i Pol ja que m'ha agradat part del seu sentit. Moltes vegades importa més la companyia de la que disposes en aquell moment que no pas el lloc on ets.

divendres, 23 de març de 2012

El guany

“Mai no et rendeixis.”



Aquest és el primer vers del poema El Guany de Joan Vinyoli (1914-1984). He elegit aquest vers perquè crec que és una d’aquelles frases que sempre en agrada que ens diguin, i que no sempre és fàcil complir-la.

dimecres, 21 de març de 2012

J.

      "Tot i que has sortit fa pocs minuts
       la casa s'ha buidat més que el meu ànim
       sense tu."



Aquests són els últims versos del poema J. de David Castillo, publicat al 2008 en el recull de poemes Camp pervers.
He triat aquests versos perquè m'ha cridat l'atenció el que ens intenta dir l'autor, ens intenta descriure com es queda el protagonista quan la persona estimada marxa de la casa i el seu ànim quan aquesta no hi es. Tots hem viscut situacions com aquesta o similars.

dimarts, 20 de març de 2012

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

"He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern."

Aquests són uns dels versos del poema Perquè un dia torni la cançó a Sinera del conegut autor Salvador Espriu.
L'he triat perquè ja que avui comença la primavera, guardo els records positius i els negatius d'aquest hivern que acaba de passar.

dilluns, 19 de març de 2012

Em costa imaginar-te absent per sempre.

"No tornaràs mai més, però perdures 
en les coses i en mi de tal manera 
que em costa imaginar-se absent per sempre."

Aquests són els últims versos del poema Lletra a Dolors del conegut autor, Miquel Martí Pol.
Tots hem perdut a algú important a la nostra vida, i que segurament al moment no ens fem la idea de que ja no hi és, però a mesura que passa el temps ens anem acostumant a viure només amb les coses que ens recorda a aquella persona i aprenem a viure sense ella. Això es el que reflecteix en aquests quatre últims versos d'aquest poema.

diumenge, 18 de març de 2012

Dóna'm la mà

" I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar."


Aquest vers és del poema " Dóna'm la mà " de Joan Salvat-Papasseit, poeta barceloní . Aquest vers que he extret del poema ens parla que ell està enamorat d'ella i aquest està apunt de besar-la.

divendres, 16 de març de 2012

Interpreta'm

Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.



Aquesta és l'última estrofa del poema Interpreta'm de Mireia Calafell i Obiol una jove poeta barcelonina. L'he elegit perquè el seu contingut descriu molt bé la meva ideologia. Jo sempre he pensat que és millor penedir-se d'una cosa que has fet malament però has intentat que no pas d'una cosa que per por no has fet i no saps com hauria acabat.

dijous, 15 de març de 2012

La gent no s'adona del poder que té...

Amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imosen no són necessàries

Es tracta dels quatre ultims versos del poema de Joan Brossa.
He triat aquest poema perquè parla de fets que ara estàn succeïnt ara en aquests temps al nostre pais i crec que reflecteix un poc el que ens està passant.

dimarts, 13 de març de 2012

Rastre breu


He buscat en la nit al jaç la teva olor
i en quedava un rastre breu
vas marxar ahir però
ahir sembla ara
una vida.

És tracta del poema "rastre breu" de Meritxell Cucurella-Jorba. 
El que significa es que al protagonista del poema se li fa llarg el temps sense tenir prop la seva estimada/estimat.

dilluns, 12 de març de 2012

"La vaca cega"

"Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega."

Són els tres primers versos del poema "La vaca cega" del poeta barceloní Joan Maragall.
El que significa és, senzillament, que la vaca, com bé el títol ho diu, és cega i topa amb les soques dels arbres perquè no s'hi veu, avançat sola pel camí de l'aigua.