Quasi transparent

Ajuntant els records
he congriat una imatge de tu
mentrestant, t'esperava.
Esperant lentament,
amb el meu pensament
s'acabava la tarda.

Aquests són sis dels versos del poema "quasi transparent" del poeta Jordi Condal Casas.
He escollit aquests versos perquè és pot dir que m'ha agradat el significat de la típica situació d'un noi o una noia esperant el seu estimat/a cada dia, però que veu que van passant els dies i no està amb la persona estimada.

Fer el propi camí

"Fer el propi camí,
indiferent als altres."


Aquests versos són del poeta valencià Tomàs Llopis. Tot i que no són gaire llargs, crec que expressen la meva forma de com veig la vida actualment i penso que tothom hauria de pensar el mateix, perquè no t'has de deixar influenciar per altres persones, has de fer el que tu vulguis en tot moment.

Oda a Espanya

"Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat"

Aquests són els tres primers versos del poema "Oda a Espanya"
 del poeta barceloní Joan Maragall.
Amb aquests versos, el poeta ens intenta explicar, que parla en una llengua que no és la castellana, és a dir, que no és la d'Espanya.

Aigua-marina

"Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc"


Són els tres primers versos del poema "Aigua-marina" del poeta barceloní Josep Maria de Segarra.
M'han agradat molt aquests versos, perquè l'autor intenta transmetre que vol ser lliure com l'ala d'un ocell i que no es vol moure del lloc on està.

Aquest cos que ara veieu

"Mireu les mans i els dits

que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers."

Aquesta és una estrofa del poema Aquest cos que ara veieu de Montserrat Abelló, una gran poeta catalana. L'he escollit perquè al llarg de la nostra vida vivim moments i sensacions inexplicables. Intentem buscar paraules per explicar el que sentim i el que estem vivint i cap és prou adequada per a l'ocasió. Possiblement aquest fet succeeix perquè no estem preparats per assimilar tots aquests fets i per això no els podem plasmar i fugim d'aquesta sensació.  Sabeu del que us parlo, oi?

El més vell del poble

"Si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit."

Aquests dos versos del poema de Josep Carner els he elegit ja que m'agrada la sensació que dona, transmet que s'acosta la seva fi. Generalment m'agraden els poemes d'aquest autor.

Els versos no són per vestir-nos

"Els versos són llar de foc o rosada,

però mai no són com el fum que es desfà

o com el fum que tot ho enterboleix."

Aquests són uns versos del poema Els versos no són per vestir-nos, de Josep-Francesc Delgado, publicat l'any 2004.

He triat aquests versos ja que ens diu com els versos d'un poema qualsevol, ens poden explicar o sentir-mos identificats amb la nostra vida, amb fets rellevants que ens marquen. La poesia pot ser fosca o rosa, però mai serà terbola com el fum, el mateix que ens passa amb la nostra vida. La literatura ens explica els nostres sentiments.

Una rosa

“Sant Jordi, santa diada

del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.”

Aquests són quatre versos del poema “Una rosa" de Maria Antònia Salvà (1869-1958). He elegit aquest vers perquè avui és la diada de Sant Jordi i m’ha agradat com s’expressava l’autora en tants pocs versos.

La bicicleta

" Jo tinc una “bici”

pintada de nou.

Quan vull s'està quieta

i quan vull es mou. "

Aquests són dos versos del poema La Bicicleta, de l'autora Joana Raspall i Juanola.

He triat aquests versos perquè em recorda a que tinc que anar en precaució quan vagi amb bicicleta.

Tots hi serem al port amb la desconeguda

"Totes les reixes tenen llur parany 
i temem que llur ombra ens faci presoners."
Aquests són dos versos del poema Tots hi serem al port amb la desconeguda, del conegut autor J. V. Foix.
Aquests versos volen dir que totes les coses ens poden sortir malament i per això tenim por que després hi hagi alguna conseqüència que encara sigui pitjor, i no es pugui canviar. 

Llibre segon d'estances

"La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar

imatges clares dintre del cor." 
És un dels versos de Llibre segon d'estances del famós autor, Carles Riba.
Aquests versos signifiquen que la vida passa, poc a poc, però passa, i cada imatge o moment viscut sempre et quedarà com un record, bonic o trist, dins el cor.

La renouera

Al volt de la primavera
que coses no fan brogit!
El vent per les fulles noves,
la nova esperança al pit.


Aquest és el poema "La Renouera" de Josep Carner, he triat aquests versos ja que m'ha agradat la sensació que transmet, que en arribar la primavera ens posem més optimistes, almenys des del meu punt de vista.

Mester d'amor

"Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa deprés
que és sempre als llavis que l'amor perdura."


Aquest poema és del poeta barceloní Joan Salvat- Papasseit. Tracta de com és l'amor, i com és el bes. Ara, el meu punt de vista és que t'ensenya a amar i a besar, i a deixar-te endur pel moment.

Niño refugiado dormido

Com qui reposa
en l’amor o en l’onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

Aquests cinc versos corresponen al poema "Niño refugiado dormido" de Carles Riba. En ells l'autor parla sobre l'exili al qe es va veure obligada molta gent incluïts els nens després de la guerra civil espanyola. El títol del poema estaba originalment escrit en castellà.

La festa de les llàgrimes

Penèlope havia plorat
fins a eixugar el llac dels ulls.
Així havia tret forces per teixir i desteixir
llençols immaculats, sudaris i túniques
fins que el cor li digués prou.

Aquest poema significa l'amor d'una dona per un estimat que està lluny d'ella, i gràcies a l'amor que sent la noia pel noi treu forces per poder soportar la distància que els separa. És tracta dels cinc primers versos del poema "la festa de les llàgrimes" de Teresa Costa-Gramunt.

Estampes del país

“Ens creurem potser 
que la vida és això:
una estona de bona 
llar compartint els silencis.”


Alpera , Lluís


Aquí tenim un poema molt filosofic, que ens parla de la 
cituació del país comparant-lo amb el sicelnci.

Caminals

Lo jardí dixat, 
salvatge, també rebat 
arreu gotes soltes 
i la saó de la terra 
s'alça feta flaire. 


Roig , Josep Ramon


En aquest fracment el poeta es refereix al seu estat d'anim dixat.
M'ha cridat l'atenció i per aquest motiu he triat aquest!

Aiguats

Lo cel que mos dóna el sol
mos arria pedregada
o mos fot un vent que ens mol
lo recapte i la taulada

Este poema de Dolors Miquel parla del que sol passa quan ens ve mal temps: o comença a ploure en desmesura i de vegades pedrega o, com avui, mos baixa lo vent de dalt i se'ns ho emporta tot; és per això que l'he triat.

Obre els ulls!

 

Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fá que ho fóra jo.

Aquests quatre versos els he extret del poema A la mar em tiraria d' Angel Guimerà.

L'he triat perquè quan he llegit els dos últims versos m'han suggerit una idea. I aquí la deixo: Mai deixis que una persona ho sigui tot, perquè quan aquesta no estigui ja no et quedarà res.

Crec que és una gran veritat, però que molts ignoren o ignorem, jo també m'incloc en aquest grup, perquè actualment no sé si seré d'aquelles persones que en un futur em quedarà un "res".

Cadascú que deixi volar la seva imaginació o realisme.

Destins

"Té dos presents l'Amor dintre la mà distreta.
A qui darà l'enyor? A qui l'oblit?"


Aquests són els dos últims versos del poema DESTINS de Josep Carner. He fet aquesta tria perquè crec que sempre hi ha una persona que sent més que l'altra i sempre enyora més a la persona estimada i finalment, quan una relació s'acaba hi ha algu que oblida a l'altra persona i, en canvi, l'altra l'enyora i encara la segueix estimant.

Sóc una línia

Sóc una línia
de traç lleuger,
carregat de fletxes,
ratlles i colors
que no he sabut controlar

Són els primers versos de l'obra "Sóc una línia" del poeta Ivette Nadal, significa que tots sóm una línia en aquesta vida i que estem plens de sentiments que hem de saber controlar.

Horaris nocturns

                Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és - abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit .

Aquest vers és del poeta Joan Margarit , que va nèixer a Sanaüja, que és un poble  de la comarca de la  Segarra .Per cert , la seva mare era de l'Ametlla de Mar. He escollit aquest vers d'aquest autor perquè quan l'he llegit m'ha  captat molta atenció dels trens i perquè també es un poema d'amor molt bonic , i l'autor s'expressa tal com es sent en aquell moment.



PERDONEU PEL RETARD

Molt he estimat i molt estimo encara

"Ho dic content: molt he estimat i molt

he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga."

Aquests són dos versos del poema "Molt he estimat i molt estimo encara" de Martí i Pol, Miquel. He elegit aquest vers perquè crec que l'autor amb aquets versos volia dir-nos el que ell sentia, donant-li igual el que la gent penses sobre ell.

Les teves mans

Són sostre d'una xarxa de perfum,
són els ventalls, amor, del teu costum
i serveixen d'espasa a la sorpresa.

Este fragment forma part de la primera estrofa del poema Les teves mans de Joan Brossa. Parlen de les mans d'algú i n'aludeix les sensacions que li desperten a l'autor. L'he triat perquè m'ha fet recordar a una pregunta que em van fe de petit: <<Que faries si et quedessis sense mans?>>

PD: Perdoneu pel retard.

Joc d'escacs

De vegades els himnes
són per a aquells que estan
sota la terra.

Aquesta és una de les estrofes del poema Joc d'escacs del poeta barceloní Joan Vinyoli. He escollit aquesta estrofa perquè en dates senyalades com Setmana Santa o Nadal és quan més trobem a faltar a les persones que ja no estan. Crec que tots alguna vegada asseguts a taula amb la nostra família hem pensat amb aquella persona que fa no molt seia al nostre costat. Per tots ells que de vegades marquen la nostra existència.

WC

Hi ha d'haver algun lloc en aquest món

de cossos cruels, de cors cruels, de fets cruels,

on sigui possible recuperar la il·lusió,

el somriure d'abans, la moral perduda,

les ganes per les coses sense futur,

l'alegria, els somnis i el desig

que a vegades es cansa i potser es mor.

Aquests set versos formen part del poema (WC) de Amadeu Vidal Bonafont.

He triat aquest poema perque reflexa molt bé el que jo penso, perqué si et desenganyes per alguna cosa doncs has de trobar alguna manera per recuperar la il.lusió.

Això no és la fi

Sovint diem 
això és la fi, 
cap música ja no controla 
les nostres esperances. 


Aquests quatre versos formen part del poema Sovint diem de Montserrat Abelló i Soler.

He triat aquest fragment perquè qui no s'ha fet preguntes com: -Perquè això em te que passar a mi? -No tinc sort. O ha pensat que el seu problema no tenia solució, que no hi havia sortida, que s'ha estancat, realment, per un  minúscul problema, però que realment per a nosaltres és més gran que el món sencer. I el nostre únic amic i company en aquells moments ha estat la música. Encara que no sempre "controla les nostres esperances".