"A la ciutat blanca"
Ja saps, amic, com són els aborígens
arrecerats darrere de la roca
sols per malvendre terra quan pertoca
arrecerats darrere de la roca
sols per malvendre terra quan pertoca
Aquest és el començament del poema A BIEL MESQUIDA, de Àngel Terron i Homar. He triat aquest fragment perquè hem recorda a les persones que tens al costat però tenen la seva amistat amagada i només veus com surten del seu amagatall per ajudar-te en els pitjors moments.
L'amistat discreta, un bon tema per a un poema, Francesc. I la "ciutat blanca"?
ResponEliminamolt bó
ResponElimina