Penèlope havia plorat
fins a eixugar el llac dels ulls.
Així havia tret forces per teixir i desteixir
llençols immaculats, sudaris i túniques
fins que el cor li digués prou.
Aquest poema significa l'amor d'una dona per un estimat que està lluny d'ella, i gràcies a l'amor que sent la noia pel noi treu forces per poder soportar la distància que els separa. És tracta dels cinc primers versos del poema "la festa de les llàgrimes" de Teresa Costa-Gramunt.
Molt bé, Roger, un títol paradoxal. Saps qui era Penèlope, per cert? Recordes Ulisses?
ResponElimina