dilluns, 2 d’abril de 2012

Això no és la fi



Sovint diem 
això és la fi, 
cap música ja no controla 
les nostres esperances. 


Aquests quatre versos formen part del poema Sovint diem de Montserrat Abelló i Soler.
He triat aquest fragment perquè qui no s'ha fet preguntes com: -Perquè això em te que passar a mi? -No tinc sort. O ha pensat que el seu problema no tenia solució, que no hi havia sortida, que s'ha estancat, realment, per un  minúscul problema, però que realment per a nosaltres és més gran que el món sencer. I el nostre únic amic i company en aquells moments ha estat la música. Encara que no sempre "controla les nostres esperances".

3 comentaris:

  1. Bé, Iris, la música sempre pot ser una bona companya. I vull pensar que estem preparats per superar qualsevol obstacle (encara que a vegades no ho sapiguem).

    ResponElimina
  2. Bé, Murciana , tens tota la raó .

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.