Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fá que ho fóra jo.
Aquests quatre versos els he extret del poema A la mar em tiraria d' Angel Guimerà.
L'he triat perquè quan he llegit els dos últims versos m'han suggerit una idea. I aquí la deixo: Mai deixis que una persona ho sigui tot, perquè quan aquesta no estigui ja no et quedarà res.
Crec que és una gran veritat, però que molts ignoren o ignorem, jo també m'incloc en aquest grup, perquè actualment no sé si seré d'aquelles persones que en un futur em quedarà un "res".
Cadascú que deixi volar la seva imaginació o realisme.
Recuperes l'Àngel Guimerà poeta, que aprofita versos de la literatura popular. Una reflexió treballada, Iris. Personalment, crec que sempre et queda alguna cosa més que "res", com a mínim el record, que no és poc (mira't el final de l'entrada que dedico a Gerard Vergés).
ResponEliminatota la raó murciana
ResponElimina