dimecres, 25 d’abril de 2012

Aquest cos que ara veieu


"Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers."



Aquesta és una estrofa del poema Aquest cos que ara veieu de Montserrat Abelló, una gran poeta catalana. L'he escollit perquè al llarg de la nostra vida vivim moments i sensacions inexplicables. Intentem buscar paraules per explicar el que sentim i el que estem vivint i cap és prou adequada per a l'ocasió. Possiblement aquest fet succeeix perquè no estem preparats per assimilar tots aquests fets i per això no els podem plasmar i fugim d'aquesta sensació.  Sabeu del que us parlo, oi?

1 comentari:

  1. Molt bé, Anna, a tu no t'ha costat gaire trobar les paraules per expressar-ho.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.