Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és - abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit .
Aquest vers és del poeta Joan Margarit , que va nèixer a Sanaüja, que és un poble de la comarca de la Segarra .Per cert , la seva mare era de l'Ametlla de Mar. He escollit aquest vers d'aquest autor perquè quan l'he llegit m'ha captat molta atenció dels trens i perquè també es un poema d'amor molt bonic , i l'autor s'expressa tal com es sent en aquell moment.
PERDONEU PEL RETARD
Un gran poeta i uns bonics versos d'amor i incertesa al mateix temps, Toni. Ara, Sanaüja és una comarca de la Segarra? I l'"Atmella" existeix? Massa errors...
ResponEliminaque bé, Toni! :)
ResponElimina