Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Aquests quatre versos formen part del poema Sovint diem de Montserrat Abelló i Soler.
He triat aquest fragment perquè qui no s'ha fet preguntes com: -Perquè això em te que passar a mi? -No tinc sort. O ha pensat que el seu problema no tenia solució, que no hi havia sortida, que s'ha estancat, realment, per un minúscul problema, però que realment per a nosaltres és més gran que el món sencer. I el nostre únic amic i company en aquells moments ha estat la música. Encara que no sempre "controla les nostres esperances".
Bé, Iris, la música sempre pot ser una bona companya. I vull pensar que estem preparats per superar qualsevol obstacle (encara que a vegades no ho sapiguem).
ResponEliminaBé, Murciana , tens tota la raó .
ResponElimina;D
ResponElimina