dijous, 3 de maig de 2012

Blanc o negre

Paral·lelisme entre la mentida i la veritat.


I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.

He seleccionat aquests quatre versos del poema Blanc o negre, de Sergi Jover, un poeta barceloní.
He decidit triar aquest fragment ja que després de llegir el poema, he vist reflectides "accions" vistes en l'actualitat. La gent naix dient mentides i després aprèn a dir la veritat, tot es basa en la gran mentida. Què en guanyem vivint en una absurda mentida? Més aviat, la pregunta seria: quin percentatge de guanys o pèrdues és més elevat al pronunciar una mentida? Evidentment, hi ha molts tipus de mentides, però no per això menys importants, ja que totes amaguen la veritat.




3 comentaris:

  1. Bé, Iris, paradoxal comentari. Cal dir sempre la veritat, encara que face mal? (com se dedueix dels dos últims versos).

    ResponElimina
  2. Possiblement cres que sempre és millor una veritat a temps...

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.