diumenge, 6 de maig de 2012

"Que jo no sigui més com un ocell tot sol"

"La vida passa, i l'ull no es cansa d'abocar
imatges clares dintre del cor."


Aquests són dos versos que he extret del poema Llibre segon d'Estances del gran poeta barceloní Carles Riba. Cada minut de la nostra vida ens aporta moments únics que d'una forma o d'una altra sempre tindrem gravats dins a la nostra ment i sobretot al nostre cor. Fins i tot, alguns d'aquests instants poden marcar la nostra vida i canviar el nostre camí.

PD: Feliç dia de la mare!

1 comentari:

  1. Molt bé, Anna, un dels meus autors preferits. El poema és "Que jo no sigui més com un ocell tot sol", que n'és el primer vers, i forma part del recull "Llibre segon d'estances".

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.