Les primeres alegries venen d'un descobriment
sota un turonet cobert per la pinassa:
uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.
Aquests són els versos amb que Isabel Barriel acaba el seu poema. L'he escollit perquè m'encanta anar al bosc a buscar rovellons (bé, bolets en general) i sé la sorpresa que t'emportes quan en trobes algun i la il·lusió que et fa tornar a casa amb el cistell carregat, encara que quan arribes estàs cansat i els has de netejar.
Tens raó, Francesc, és una activitat molt saludable i gratificant (sobretot si se'n troben).
ResponElimina