dijous, 10 de maig de 2012

segon llibre d'Estances

¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial
que un tret, per folga, tomba del cel,
i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel,
cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel,
sense un plany pel seu mal?

Aquest és un poema de Carles Riba, que ja vam estudiar fa dies. Carles Riba es pregunta si és similar a un ocell que mor despres d'haver sigut disparat per un tret.

Per favor perdoneu el retràs però no me'n vaig oblidar.

1 comentari:

  1. Un gran poema, Rubio. Cal que sigues més precís i extens en el comentari, però. I si "no te'n vas oblidar", no hi ha res a perdonar, no?.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.