Veurem créixer espàrrecs als marges,
volar lleugera una oreneta primerenca
mentre el capvespre daura el cel
tot esperant una nit de lluna plena.
He triat aquesta estrofa del poema d'Isabel Barriel perquè descriu molt bé l'entrada de la primavera: veiem puntejar els primers espàrrecs (que enguany no n'hem tingut molts), tornem a divisar alguna oreneta i el dia es comença a allargar, cosa que ens permet gaudir mes de la tarda.
Una bona descripció, Francesc, i un comentari fet precisament en un dia de lluna plena espectacular.
ResponElimina