"Sorprèn,
supera, envia, rebota, llança,
vint-i-dos
jugadors i una pilota
fan
un univers inacabable."
Aquesta és una estrofa del poema Els verbs de la jugada del poeta de Sitges, David Jou.
Tot i que no és un poema que crida l'atenció pel seu contingut, a tota la gent que ens agrada el futbol aquestes simples paraules ens sorprenen. Crec que tots els que sentim aquest esport i el practiquem o seguim des de petits coincidirem que quan el vius és una via per a oblidar per instants alguns problemes.
PD: Aprofitant l'ocasió, ànims al Barça per al divendres!
Ja veus, Anna, el futbol també hi cap, dintre els versos. I sí, ànims per divendres!
ResponElimina