Paral·lelisme entre la mentida i la veritat.
I ara ja han passat els anys
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.
i has comprès, potser un pèl tard,
com guarnia el meu punyal
de sincera veritat.
He seleccionat aquests quatre versos del poema Blanc o negre, de Sergi Jover, un poeta barceloní.
He decidit triar aquest fragment ja que després de llegir el poema, he vist reflectides "accions" vistes en l'actualitat. La gent naix dient mentides i després aprèn a dir la veritat, tot es basa en la gran mentida. Què en guanyem vivint en una absurda mentida? Més aviat, la pregunta seria: quin percentatge de guanys o pèrdues és més elevat al pronunciar una mentida? Evidentment, hi ha molts tipus de mentides, però no per això menys importants, ja que totes amaguen la veritat.
Bé, Iris, paradoxal comentari. Cal dir sempre la veritat, encara que face mal? (com se dedueix dels dos últims versos).
ResponEliminaPossiblement cres que sempre és millor una veritat a temps...
ResponEliminacrec*
ResponElimina